dimecres, 3 de desembre de 2014

Mentre la inexorable roda del temps segueix descabdellant la gran tradició, la d'aparta't que això és meu!, la de nen calla, que et clavaré un bolet!, que heu vist darrerament pel Bosc de Vicenç entre faginetes i guineus, hi ha aquests minúsculs demiürgs que afaiçonen el paisatge, que treballen la terra amb parsimònia però sense defallir, ningú sap ben bé per què, segurament perquè són allí i els abelleix de deixar petjada ...
I aquí en teniu la mostra: els forjadors de marges de pedra seca que generen d'un amuntegall de pedres
estructures amb escaletes i tot

 que acolliran les herbes remeieres i aromàtiques del Bosc: