divendres, 19 de desembre del 2014

Mentre en Juan Carlos rebia adequadament la visita del senyor esparver amb el Pep ens endinsàvem a terra ignota, als contraforts de l'Alt Gaià, al Montclar
 Aquí el castell i l'ermita
L'ermita encinglerada
 Vistes cap al Mig Gaià, amb Montagut al fons
 i Montserrat a l'esquerra
 Ja de tornada

divendres, 12 de desembre del 2014

Des de l'entrador al Bosc de Vicenç, mirant cap a llevant, sempre ens ha sorprès una gran mossegada terrosa que deforma el paisatge molt conspícuament. I ens hi hem apropat: vegeu la fila que fa l'antiga pedrera de Vespella 
i una mica més amunt, des del petit turó de Mas d'en Blanc, de record infaust arran de la guerra incivil, s'albira bé l'església de Vespella
 en el seu marc mediterrani
De debò que val la pena d'endinsar-s'hi, pels voltants del Bosc de Vicenç...

divendres, 5 de desembre del 2014

Visites majestuoses:
al matí, amb el plomall blanc sota la cua, l'astor

al vespre del mateix dia, l'aligot

dimecres, 3 de desembre del 2014

Mentre la inexorable roda del temps segueix descabdellant la gran tradició, la d'aparta't que això és meu!, la de nen calla, que et clavaré un bolet!, que heu vist darrerament pel Bosc de Vicenç entre faginetes i guineus, hi ha aquests minúsculs demiürgs que afaiçonen el paisatge, que treballen la terra amb parsimònia però sense defallir, ningú sap ben bé per què, segurament perquè són allí i els abelleix de deixar petjada ...
I aquí en teniu la mostra: els forjadors de marges de pedra seca que generen d'un amuntegall de pedres
estructures amb escaletes i tot

 que acolliran les herbes remeieres i aromàtiques del Bosc:



dimecres, 26 de novembre del 2014

Mentrestant, el còctel letal de fongs i bacteris anomenat comunament escaldat o llampat, va marcint els ceps arreu, també al Bosc de Vicenç,
Hi ha savis, petits/grans savis del dia a dia, que no cerquen tractaments miraculosos, emmetzinadors i radicals, sinó ajudes que permetin i afavoreixin que el cep es revifi i combati ell tot sol aquesta plaga.
I així ho estem experimentant  al Bosc, primer barrinant el cep
 i tot seguit injectant-li el nostre còctel preferit. Ja en veureu els resultats!


















dilluns, 24 de novembre del 2014


Aquest és el moment del Bosc de Vicenç, i tot seguit els detalls copsats per l'amic Ferran







dimecres, 19 de novembre del 2014

Ara toca a la colla d'aquest petits aprenents d'home, aquests homínids que algun dia sembraran pau i enteniment...
Mentre, els veiem arreplegant els regals de la terra, les meravelloses garrofes, menja exquisida per als cavalls, potent enriquidor de pinsos de bestiar, de llavors amb propietats màgiques i sobretot benefactora del Bosc de Vicenç: el preu de la collita serà destinat íntegrament a arranjaments del nostre Bosc.



Gràcies a les persones que hi van participar, còmodament, però!

dijous, 6 de novembre del 2014

Avui deixem pas als professionals, que amb la seva màgia exploren com ningú el Bosc de Vicenç.

dimarts, 4 de novembre del 2014

dissabte, 1 de novembre del 2014

Fa dies que no parlem de l'aguait. Avui, més que parlar-ne, us n'ofereixo una panoràmica càmera en mà: el seguiment d'una nova visitant, la cuereta cinerea!

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Ara sí que enllestim la feina. El moviment finale, comença amb els espetecs de l'esquitxagossos
I fineix en un continuum aeri, de so de cornamuses...


Epílog
Diu l'Eudald Carbonell que allò que ens diferencia radicalment dels nostres parents és la gestió del foc. Asseure's al voltant de la foguera, escalfant-se, explicant i remembrant fets i sensacions, ens socialitza de tal manera que les experiències dels individus no marxen amb ells quan moren, sinó que perviuen en el grup.
Ara, en plena calorosa tardor, conscienciats dels riscos d'incendi, el succedani del foc és la taula parada, i comodons que som, unes bones cadires no fan mal a ningú.
Així va finir la sortida sabatina, amb l'escalf de música de tots els temps que el Ramon i la Rosa ens van oferir com a comiat.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

El tercer moviment de la simfonieta sabatina s'inicia amb el ritornello del riu, el darrer pas que ja no hem tingut l'oportunitat de fer o refer,
i comencem la pujada, al costat dels brucs florits
Ep! que no s'hi val a tirar pel dret!

I ja som a les envistes de Vilabella
Prò això no acaba aquí, de cap de les maneres. Ens falta el quart moviment, el de la dansa del vent! Demà el tenim a l'abast!

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Sí, direu que m'eternitzo amb la sortida de dissabte, però hi ha dues poderoses raons per donar-vos la informació amb comptagotes:
L'una, diversos participants m'estan fent arribar les seves visions de la pel·lícula, i no vull tancar res sense afegir-hi la seva.
I l'altra: qui no mira d'allargar l'assoboriment d'un caramelet tan agradable com aquest?
Vinga, 'nem per feina! Al llarg del segon moviment, el dels barratges, el desevolupament melòdic queda travessat per incursions originals i impensades:
Primer, a prop del molí, la letrina dels toixons, on estaven germinant llavors de garrofer.

Després, el pas entre el canyar, la nostra jungla impenetrable


I finalment, els imponents roures que marquen l'inici del retorn.
 Demà iniciem el tercer moviment, dit de l'ascensió.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Segon moviment, allegro con brio, dita dels barratges, amb una introducció oceànica (Ostres, com han anat a parar aquí aquestes ostres!)
 


que dóna pas a les sinuositats melindroses del riu Gaià, que travessarem fins a quatre vegades,
La primera: els pater familiae fan una bona passera amuntegant pedres


La segona, es repeteix la jugada però ja comença a haver-hi un xic (el Youssef en aquest cas) que comença a experimentar amb el tràfec de pedres



I a la tercera, el jovent ja va  a la seva bola, fent una passera de la seva mida mentre la gent gran remou grans blocs!
 I així, 'nant-hi anant ja som als Set Ponts!

Però us falten alguns detalls... que descobrireu demà!