dissabte, 1 de novembre del 2014

Fa dies que no parlem de l'aguait. Avui, més que parlar-ne, us n'ofereixo una panoràmica càmera en mà: el seguiment d'una nova visitant, la cuereta cinerea!

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Ara sí que enllestim la feina. El moviment finale, comença amb els espetecs de l'esquitxagossos
I fineix en un continuum aeri, de so de cornamuses...


Epílog
Diu l'Eudald Carbonell que allò que ens diferencia radicalment dels nostres parents és la gestió del foc. Asseure's al voltant de la foguera, escalfant-se, explicant i remembrant fets i sensacions, ens socialitza de tal manera que les experiències dels individus no marxen amb ells quan moren, sinó que perviuen en el grup.
Ara, en plena calorosa tardor, conscienciats dels riscos d'incendi, el succedani del foc és la taula parada, i comodons que som, unes bones cadires no fan mal a ningú.
Així va finir la sortida sabatina, amb l'escalf de música de tots els temps que el Ramon i la Rosa ens van oferir com a comiat.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

El tercer moviment de la simfonieta sabatina s'inicia amb el ritornello del riu, el darrer pas que ja no hem tingut l'oportunitat de fer o refer,
i comencem la pujada, al costat dels brucs florits
Ep! que no s'hi val a tirar pel dret!

I ja som a les envistes de Vilabella
Prò això no acaba aquí, de cap de les maneres. Ens falta el quart moviment, el de la dansa del vent! Demà el tenim a l'abast!

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Sí, direu que m'eternitzo amb la sortida de dissabte, però hi ha dues poderoses raons per donar-vos la informació amb comptagotes:
L'una, diversos participants m'estan fent arribar les seves visions de la pel·lícula, i no vull tancar res sense afegir-hi la seva.
I l'altra: qui no mira d'allargar l'assoboriment d'un caramelet tan agradable com aquest?
Vinga, 'nem per feina! Al llarg del segon moviment, el dels barratges, el desevolupament melòdic queda travessat per incursions originals i impensades:
Primer, a prop del molí, la letrina dels toixons, on estaven germinant llavors de garrofer.

Després, el pas entre el canyar, la nostra jungla impenetrable


I finalment, els imponents roures que marquen l'inici del retorn.
 Demà iniciem el tercer moviment, dit de l'ascensió.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Segon moviment, allegro con brio, dita dels barratges, amb una introducció oceànica (Ostres, com han anat a parar aquí aquestes ostres!)
 


que dóna pas a les sinuositats melindroses del riu Gaià, que travessarem fins a quatre vegades,
La primera: els pater familiae fan una bona passera amuntegant pedres


La segona, es repeteix la jugada però ja comença a haver-hi un xic (el Youssef en aquest cas) que comença a experimentar amb el tràfec de pedres



I a la tercera, el jovent ja va  a la seva bola, fent una passera de la seva mida mentre la gent gran remou grans blocs!
 I així, 'nant-hi anant ja som als Set Ponts!

Però us falten alguns detalls... que descobrireu demà!