dijous, 10 d’abril de 2014

Recordeu que l'agost passat miràvem un príncep encantat, de boca petonera... (exactament al post del dia18)? Doncs l'altre dia teníem els llargs cordons d'una posta, i aquesta tarda, les culleretes ja s'agrupaven a la bassa de l'aguait.

I al seu costat, una vella coneguda, que no sé si s'està amagada sota les pedres i treu el cap per la bassa de tant en tant, o és quan plou que s'hi apropa aprofitant la humitat i els corriols...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada