I ara en foto fixa i colofó final!

Portem dies massa enfeinats i sempre deixem pel darrer moment penjar notícies. Ara ens hi posem:
Comencem la sèrie amb el paisatge després de la cacera, els trofeus aconseguits després d'ardides incursions pel Bosc de Vicenç.
Hi veureu llores, pebrassos, peus de rata, rogets, rovellons...

Aneu amb compte amb les Russula!

De vegades va bé ajupir-se, espaterrar-se a terra, i copsar com emergeixen les forces telúriques...

Perxò els bolets tenen aquesta força, com sorgits de les entranyes de la terra i amb capacitat de nodrir o de matar.

I vet aquí el que en diem cogoma, mireu ara amb quina empenta es fa lloc a la terra,

i demà ja en parlarem...

Aquest cap de setmana hem estat treballant de valent. A banda de fer uns margenets de pedra seca per plantar-hi safrà i herbes aromàtiques, les meninges ens han fet un bull i ara ja podem concretar la nostra primera activitat en comú amb la Judit Mira, la impulsora de la petjada... que baixa del Pirineu especialment per aquesta ocasió.
Us posem el cartell perquè pugueu aprofitar plenament l'últim cap de setmana d'octubre!

Avui obrim la pestanya d'ACTIVITATS, que recull el tríptic que hem editat

De vegades, les trobades tenen resultats imprevistos, però en els éssers racionals no acostuma a haver-hi sang... no que sembla la història de mai no acabar?

Us vénen a la memòria els tres tenors de la centena entrada del Bosc de Vicenç?

Doncs avui hem tingut un DO DE PIT del fantàstic Poli, consistent en una entrada de duo de passerells

  i amb ascensió a la mirada picardiosa de la tórtora

Xapó pel mestre! Bravo!

Mentre, l'infatigable Ferran segueix oferint-nos estampes dels nostres visitants. Aquest dies ha tornat la cotxa, que feia temps que no apareixia pel Bosc de Vicenç. Aquests insectívors s'ho estan passant molt malament, perquè l'ús indiscriminat de verins (propis de l'agricultura insostenible) els està emmetzinant, com també a nosaltres!

LA VEREMA - 2-

Els homínids tenen el costum següent: encabat de fer un esforç munten un àpat pantagruèlic de germanor.

I els col·lectors del Bosc de Vicenç no podien ser menys!

 Tot dinant, la xerrameca és inacabable

 i la paella quedarà escurada com una patena

 Aquí teniu les dues xiques més treballadores... amb la forquilla

 i vet aquí l'alegria dels cuiners!

 En fi, el Joan tot satisfet amb la seva progènie... i el remolc ple a vessar

 I el nostre comiat, perquè l'any que ve pugueu compartir aquesta aventura!

Ahir una colla d'homínids, d'aquells que a més de caçar i rampinyar, també preparen i preveuen la recol·lecció, va ocupar les vinyes del Bosc de Vicenç. 

Aquí veieu la seva irrupció, amb suport tecnològic i tot!

 Els individus més menuts també posen el seu granet de sorra,

 la corrua per descarregar el raïm no acaba mai,

 mentre especialistes altament qualificats analitzen detalladament les qualitats del raïm,

 i pagesos de soca-rel organitzen la collita dins el transport.

 De vegades la gent s'apilona (tres en ratlla!),

 sempre hi ha qui bada,

 i el jovent impera

 amb satisfacció!

Ei gent, he trigat una mica a fer una nova entrada perquè estàvem seguint uns rastres nous, d'un mamífer que no sabíem ben bé què era. Ara en tenim indicis, i malgrat la seva esquerpesa, la càmera espia l'ha pillat mentre bevia, tot pendent d'atacs de no sé què.

Com a espècie nova, proposem Pan boscsantvicensis per les seves característiques generals, encara que hi ha qui el posaria al gènere Australopithecus.
Segurament organitzarem safaris per seguir-li la pista!

Vinga, una imatge refrescant de mitjans d'agost: les passes elegants i harmonioses dels/de les bugs bunnies del Bosc de Vicent! Eso es todo, amigos!

 

Una experiència actual és que la investigació científica s'apropa als ciutadans. Potser el nivell cultural de la població va augmentant, potser els investigadors no tenen un ral i han de trobar solucions imaginatives... no ho sé, però els resultats poden ser engrescadors. Cliqueu i ho veureu a atrapaeltigre.
Nosaltres ens hi adherim, i us ensenyem l'artilugi que  funciona per atraure mosquits diversos, la síntesi integradora de tradició i modernitat que tenim en marxa al Bosc de Vicenç. Encara no hem detectat el tigre, però us ben asseguro que ara, sota el garrofer, entre les margalides del pelitre i aquesta trampa, ja no ens calen repel·lents d'insectes!
Instruccions: Si en trobeu, feu servir els recipients de vidre que hi ha als oliverars per capturar mosques. En lloc de posar-hi vinagre, feu la barreja que s'explica més avall. Podeu fer el giny amb una ampolla de plàstic, com veieu a l'esquema. La idea és que l'exhalació de CO2 atrau els mosquits, que no se'n saben sortir.
 
(podeu substituir el sucre per farina, es tracta que el llevat actuï sobre algun glúcid per oxidar-lo i alliberar CO2)

Ei ei ei! Atenció! Aquesta és l'entrada número 100 que faig, i avui és forta.
Uff, uff, i més uff! Us imagineu, si sou futbolerus, que us apareguin a casa el Messi, l'Iniesta i el Xavi? D'acord, si fos la Jennifer Lawrence no hi hauiria color, però... és que dijous passat el Bosc de Vicent va rebre
ELS TRES TENORS!

Pos sí, el Lluís, el Polo i el Vicent, tres auctoritas en la matèria fotogràfica ens van venir  a veure. Quin goig, nanos! L'un, deconstruint l'escenari per fer preses fantàstiques, com un Plácido potent i furiós, l'altre, ull amatent, veient-les venir totes i no deixant-ne passar ni una, a l'estil del Pavarotti,  i finalment, el Carreras, l'artista polifacètic i polivalent, que està a tot arreu i sempre és una passa més enllà: Senyores i senyors, el Bosc de Vicent sempre recordarà la seva grata irrupció! Val a dir que els vam oferir uns corus de pardal roquer, passerell, gafarró, esquirol, tudó, tórtora, mosquiters... i traca d'esparver que, això sí, es van cruspir en un tres i no res! Des d'aquest post els vull agrair la seva esplèndida humanitat.

Estem preparant itineraris al voltant del Bosc de Vicenç. I tot passejant, hem anat a raure a Vilabella, una esplèndida vila envoltada de vinyes, de sembrats i de bosc.

 Quin goig parlar amb la Dolors i el Joan, de ca la Padrina, que ens explicaven els racons encisadors del riu Gaià, les passeres, els set ponts...
on l'Armand va trobar-hi aquest foraster , introduït per la mà de l'home, que està substituint la ja molt migrada població de crancs de riu autòctons.

A mi també em venen picors, veient la fruïció d'aquests amics en gratar-se

i amb quina set que veuen!

Avui, homenatge a Tlàloc, el nèctar de la terra, a l'aguait del Bosc de Vicent

Recordeu la visita de l'altre dia i l'Homo tecnologicus? Doncs ja tenim les bassetes més endreçades, i la festa del poble esquirolenc és notable. Avui ens fixarem amb el de la cua anellada, cabut com ell sol:

Li fem platgeta, li arreglem l'accés, i ell vinga a fer contorsionisme

Ara bé, l'endemà, ja troba la rampa. D'això se'n diu aprendre!

Dimecres va estar a l'aguait l'amic Jose Carlos, un d'aquests fotògrafs esplèndids que ja coneixeu. Doncs ens regala aquesta primícia: primer avistament de trencapinyes al Bosc de Vicent!

L'altre dia vam tenir una visita potent, i vam quedar-nos una mica encorreguts per la manca de finezza del nostre acolliment:

 

Un senyor com cal en una banyera com aquesta!

Per això ens estem afanyant a endreçar una mica la bosquina dels aurons i les blades, i farem uns tolls com cal. Mireu com treballa l'Homo tecnologicus, amb eines supersofisticades:

Sempre ens dóna sorpreses, el Bosc de Vicent, però la d'abans-d'ahir és immillorable: va atacar directament el nostre segon cervell: els budells. En ple juliol ens va oferir una munió de pebrassos, aquells bolets blancs i forts,que fets a la planxa, amb un toc de julivert omplen la boca de mil efluvis boscans.

uff, perxò he estat uns dies sense dir-vos res... és que vàrem repetir...

El ratolí dels arbres, el raspinell que no para mai amunt i avall. Li veieu les ungletes i l'equilibri amb la cua?

  Cada dia ve més estona i més aprop: s'hi deu trobar bé, al Boscdevicent!

I ara en moviment i amb música de fons keep moving, please!

Avui comencem amb l'hàbil caçador, que es llança des de la talaia a la captura d'insectes voladors

 i al cap d'una estona, fa el banyet al Boscdevicent.

Uff! Com m'agradaria poder filmar el seu vol... algun dia ho aconseguirem!

Pataplam! Canvi de mirada! El Bosc de Vicenç té la gran sort d'atreure gent de vàlua, com el Ferran. I ell, observador amatent, hi ha copsat aquets personetes diminutes:

Estem treballant de valent amb el circuit botànic, ja us l'explicarem aviat. Mentre, els fotògrafs no paren: Jose Carlos ja s'hi ha estrenat (i de quina manera!) i el Ferran ens passa aquestes fotos de visitants nous: el bitxac, el picot garser i ...

algun hoste inesperat...