Una experiència actual és que la investigació científica s'apropa als ciutadans. Potser el nivell cultural de la població va augmentant, potser els investigadors no tenen un ral i han de trobar solucions imaginatives... no ho sé, però els resultats poden ser engrescadors. Cliqueu i ho veureu a atrapaeltigre.
Nosaltres ens hi adherim, i us ensenyem l'artilugi que  funciona per atraure mosquits diversos, la síntesi integradora de tradició i modernitat que tenim en marxa al Bosc de Vicenç. Encara no hem detectat el tigre, però us ben asseguro que ara, sota el garrofer, entre les margalides del pelitre i aquesta trampa, ja no ens calen repel·lents d'insectes!
Instruccions: Si en trobeu, feu servir els recipients de vidre que hi ha als oliverars per capturar mosques. En lloc de posar-hi vinagre, feu la barreja que s'explica més avall. Podeu fer el giny amb una ampolla de plàstic, com veieu a l'esquema. La idea és que l'exhalació de CO2 atrau els mosquits, que no se'n saben sortir.
 
(podeu substituir el sucre per farina, es tracta que el llevat actuï sobre algun glúcid per oxidar-lo i alliberar CO2)

Ei ei ei! Atenció! Aquesta és l'entrada número 100 que faig, i avui és forta.
Uff, uff, i més uff! Us imagineu, si sou futbolerus, que us apareguin a casa el Messi, l'Iniesta i el Xavi? D'acord, si fos la Jennifer Lawrence no hi hauiria color, però... és que dijous passat el Bosc de Vicent va rebre
ELS TRES TENORS!

Pos sí, el Lluís, el Polo i el Vicent, tres auctoritas en la matèria fotogràfica ens van venir  a veure. Quin goig, nanos! L'un, deconstruint l'escenari per fer preses fantàstiques, com un Plácido potent i furiós, l'altre, ull amatent, veient-les venir totes i no deixant-ne passar ni una, a l'estil del Pavarotti,  i finalment, el Carreras, l'artista polifacètic i polivalent, que està a tot arreu i sempre és una passa més enllà: Senyores i senyors, el Bosc de Vicent sempre recordarà la seva grata irrupció! Val a dir que els vam oferir uns corus de pardal roquer, passerell, gafarró, esquirol, tudó, tórtora, mosquiters... i traca d'esparver que, això sí, es van cruspir en un tres i no res! Des d'aquest post els vull agrair la seva esplèndida humanitat.