Avui no he pogut anar al bosc. I me'n sento: m'agafa aquella cosa, aquell record entre melangiós i plàcid d'aquell espai, que ara és més o menys aquest:

la quietud autumnal, tot espernat els grans canvis hivernals!

Dimarts passat teníem la colobra escurçonera a la bassa: el seu caparró menut sobresortia de l'aigua  amb una quietud absoluta mentre el seu cos s'endinsava foscor endins. Què se'n faran de les granotes que ens han criat a dojo aquest estiu? Ves a saber! Avui encara n'hi ha un munt, us n'ensenyo un parell,

ben juntes, ben tranquil·les...
Molta pau, germans!